31 de Desembre del 2014: 18ª marxa contra les presons a Barcelona

*11h Presó de Wad Ras L4 LLacuna*
Companyes, ens trobem el dimecres 31 a les 11h del matí per compartir un esmorzar i manifestar-nos i donar ànims de cara al nou any a totes les preses de Wad Ras.
La jornada continuarà amb un dinar a les 14h a Can Batlló i a les 17h la marxa a la presó de migrants CIE(Centre d'Internament d'Estrangeres). Finalitzarà a les 23h amb l'entrada de l'any enfront de la presó d'homes de la Model.

Si t'imagines un món sense desigualtats, pots imaginar un món sense presons!

A TERRA ELS MURS DE LES PRESONS!!


Per a més info:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/492913/index.php


CRIDA FEMINISTA PER A PARTICIPAR A LA 18ª MARXA SOLIDÀRIA AMB LES PERSONES PRESES



T'imagines un món sense presons? T'imagines un món sense desigualtats?
T'imagines que ara posseíssim les claus per obrir totes les portes i les maces per enderrocar tots els murs? T'imagines que ens autoorganitzessim sense Estat i que decidíssim col·lectivament la resolució dels conflictes socials? T'imagines poder decidir sobre el futur del paio que et va violar, sense el vistiplau d'un jutge patriarcal ni de la policia abusadora? T'imagines poder determinar que volem fer amb els polítics i els banquers que tants diners ens han estafat? T'imagines una ciutat sense càmeres de videovigilància ni segurates per tot arreu? T'imagines viure en un sistema econòmic just que no convertís a les persones ni en víctimes ni en botxins?
Nosaltres sí! Imaginem viure sense presons. No som utòpiques, som realistes. Som realistes perquè les presons estan fetes per sostenir uns privilegis econòmics i polítics devastadors que tenen com a conseqüència l'empresonament de la pobresa i de les persones rebels. Lleis actuals, com la “Llei Mordassa” ens demostren aquesta evidència: la voluntat de voler reprimir cada vegada més aquelles que criden, que qüestionen l'ordre establert, que es manifesten i duen a terme accions en contra d'aquest engranatge.
Si la presó és la consumació de l'elit del poder, per mantenir-nos amb por i callades, el nostre propòsit és destruir-les!

*
31 de Desembre del 2014: 18ª marxa contra les presons a Barcelona*

Aquesta carta-invitació està dirigida a totes les dones, lesbianes, trans,... amb les que hem compartit espais i lluites. També per a aquelles amb qui encara no ens hem trobat, però esperem fer-ho aviat.
Sovint a xerrades, debats, o a manifestacions, hem fet menció a les companyes preses, hem cridat “No hi som totes, falten les preses”. Un lema que volem fer ressonar ben fort el pròxim 31 de Desembre abans d'acomiadar-nos de l'any. Altre cop volem caminar juntes a les marxes contra les presons que tenim a Barcelona, als carrers que caminem diàriament. Una d'elles és una presó de dones Wad Ras, al barri de Poblenou. Quan toquin les dotze campanades el dimecres vinent a moltes taules, a moltes festes, aquest any tornaran a faltar totes les persones preses.

Aquestes marxes, que varen començar l'any 1996 i que també es convoquen a altres països
són una ocasió en la qual expressem la nostra solidaritat directa amb lxs presxs, però també en la que es visibilitza i es dóna suport a la feina feta de forma quotidiana contra les presons per alguns col·lectius anticarceraris i la resposta antirrepresiva contra la criminalització de la pobresa i la dissidència de l'any que finalitza. Al llarg del dia ens manifestem a la presó de migrants (CIE de Zona Franca), a la presó d'homes (Model) i també a la presó de dones (Wad Ras), totes elles a la nostra ciutat. Ens dirigim a vosaltres per apel·lar a la sororitat. Doncs sabem que les presons són un espai d'exclusió on es tanquen a les pobres i a les subversives, així com una eina de control per a tota la població, com a dones la condemna és doble. Han transgredit la llei, però també el que s'espera d'elles com a dones. Si s'identifica la delinqüència com a quelcom "masculí", això topa de front amb el model de dona submisa i depenent.

O en casos, com el de fer de “mula”, molt comú a les presons, s'infantilitza a aquestes dones i es parla d'elles amb paternalisme. S'estén la idea que són dones conflictives, histèriques i emocionals, tal com sempre han fet els homes per criminalitzar a qualsevol expressió dissident de les dones. Sota aquests arguments, però sobretot com una eina de control, se'ls hi subministra una medicació que les deixa en un estat de somnolència que busca fomentar la dependència a la institució penitenciària, reduir la seva autonomia i evitar possibles rebel·lions.

A més a més, és interessant veure quins són els tallers oferts a moltes presons de dones, sovint lligats al rol reproductiu i tradicional de dones. La presó esdevé així un lloc privilegiat per recordar a les dones que han de ser bones filles, esposes o mares. Són aquestes les qualitats que han de tenir per reinserir-se. A nosaltres ens agradaria dir-los que mai jutjarem la seva rebel·lia contra les normes de la reinserció. Com tampoc volem fer-ho amb el que moltes dones han hagut de fer per una supervivència econòmica o com a autodefensa en entorns hostils. Com succeeix a les presons en general, són les dones que no han tingut diners per a una advocada les que acaben entre reixes.

Però la presó no només afecta a les preses, també és un cop molt dolorós per a qui té algú estimat/da engarjolada/at. És curiós observar com a les sales d'espera de les presons de dones, hi ha menys persones en dies de visita que a les presons d'homes. I la majoria d'elles són les xicotes, mares, germanes. El suport i la cura recau, com en altres àmbits, majoritàriament en dones.

Des d'una perspectiva feminista volem mirar més enllà dels límits que ens han imposat, traspassar murs i cridar per la fi de les presons, que alhora és cridar per la fi de les desigualtats, per la fi de l'Estat, per la fi d'una economia que produeix i criminalitza la pobresa, que castiga a qui no encaixa i obeeix. I aquest any ho farem tenint molt presents a les companyes properes entre reixes detingudes arran de l'Operació Pandora, i a la Mònica i el Francisco, que ja farà més d'un any que estan entre reixes segrestades per l'Estat.